Ana Torroja - Lía (INEDITA) - Helio´s version

Fractales en la naturaleza

Aquesta poesia va sorgir en una etapa de canvis.
Expressar els meus sentiments m’ajuda a superar-me.

Gràcies per compartir amb mi el vostre temps.


RENEIXO

Maleint el temps que s’esmuny,
vaig teixint la xarxa implacable.

De fora endins,
tancant el cercle.

I jo , en la meva rebel•lia ,
en un esclat de ràbia continguda
i un fort desig de gaudir de la vida,

m’entossudeixo ,
esgarro, capgiro, disfresso,
i a contratemps,

reneixo.

Per continuar teixint més resistent,
amb més colors, més ritme ,més energia.

De fora endins,
tancant el cercle.

La complexa i implacable xarxa
de la meva vida.

Un dia em van dir, ser padrina és com tornar-se a enamorar, em va semblar preciosa la comparació.
És ben cert que m'he tornat a enamorar, aquest és un enamorament que creix dia a dia i et fa rejovenir, et sents àgil, desperta, viva.

I sóc immensament feliç,
és una felicitat ...
Plena,
quan la tinc als braços ja ho tinc tot.



PETIT POEMA PER LA MEVA NETA TXELL

Hi ha màgia en la seva mirada.
Tot ha quedat en segon terme,
Ella és poesia.

Quan de bon matí
l’agafo com un farcellet,
em sento viva.

Quan desperta i s’estira i estira,
riallera i tranquil•la,
no desitjo res més que contemplar-la.

Ella, petita , bonica,
em fa ressorgir la tendresa,
em dóna vida.