divendres, 14 de setembre del 2007


Actualment es consideren refugiades totes aquelles persones perseguides per les guerres en general, la fam i els desastres mediambientals.

canalsolidari.org


REFUGIATS

Mirades tumultuoses s’apilen davant la desgràcia aliena, furgant en les ferides de la misèria dels altres, per lliurar-se dels pecats, fent penitència pròpia amb donatius més o menys generosos, per poder dormir tranquils.

No sempre és veritat que mentre hi ha vida hi ha esperança, per a ells no.
Aquells que només tenen gana, que no senten ni la cremor del sol, ni les mosques que viuen de les seves llàgrimes, ni la sorra que enlaire el vent i es clava a les seves parpelles, fixant-los-hi la mirada a l’infinit ,no, no tenen esperança, només tenen gana !

Ni saben , ni els preocupa d’on venen els aliments, ells allargassen els seus braços famèlics, amb un esforç sobrehumà per mantenir dret el cos, un cos que ja no és seu, és d’aquells que fan els donatius, d’aquells que viuen en el benaurat “primer món “

Només la gana fa perdre la dignitat, fa obrir les mans i suplicar , fa morir a les mares que donen el poc que tenen als seus fills moribunds, fa lluitar i matar als homes, desesperats per esgarrapar un sac de blat.

I nosaltres que ens ho mirem amb impotència , canviem de canal perquè no ho podem suportar !!
Però, de cop deixa de ser noticia i ens sentim alliberats, no preguntem, volem creure per la nostra tranquil•litat que la situació de ben segur haurà millorat.

dimecres, 12 de setembre del 2007

dijous, 30 d’agost del 2007

dimecres, 29 d’agost del 2007





Aquesta poesia va sorgir en una etapa de canvis.
Expressar els meus sentiments m’ajuda a superar-me.

Gràcies per compartir amb mi el vostre temps.


RENEIXO

Maleint el temps que s’esmuny,
vaig teixint la xarxa implacable.

De fora endins,
tancant el cercle.

I jo , en la meva rebel•lia ,
en un esclat de ràbia continguda
i un fort desig de gaudir de la vida,

m’entossudeixo ,
esgarro, capgiro, disfresso,
i a contratemps,

reneixo.

Per continuar teixint més resistent,
amb més colors, més ritme ,més energia.

De fora endins,
tancant el cercle.

La complexa i implacable xarxa
de la meva vida.

dissabte, 25 d’agost del 2007