diumenge, 3 de febrer del 2008


Dia de Reis ,

Després de tants anys sense celebrar aquesta festa , aquest any ens ha fet reviure la il•lusió el poder tornar a escriure la carta als Reis per la nostra petita Txell.
La Txell amb els seus recents 8 mesos ha descobert la màgia del dia de Reis i ha omplert la casa amb la seva alegria estripant papers i escampant-ho tot !!

dimecres, 5 de desembre del 2007


Avui és Nadal a la casa gran, a la casa xica, a ....

Avui és Nadal
a la casa gran.


Estireu la taula,
cobriu-la de festa,
estovalles de fil,
copes de cristall,
porcellana fina,
garlandes de plata,
cridòria de nens,
rialles de grans.

Som-hi , tots a taula ,
que avui és Nadal !



Avui és Nadal
a la casa xica.


Porteu les cadires,
que hi cabrem tots,
estovalles fines,
vasos de colors
plats de llosa blanca,
garlandes de paper,
juguesca de nens,
converses de grans.

Som-hi , tots a taula,
que avui és Nadal !



Avui és Nadal
a....

Fem una rotllana,
vora el foc roent,
hi courem la carn,
que m’han donat al super,
ens veurem el vi,
que ha sobrat al bar
i desprès raïm,
que he trobat tirat.

Som-hi, tots a seure
que avui és Nadal !

divendres, 9 de novembre del 2007

CREIX


Creix

Creix en la mesura,
esperit valent,
omple’t d’i.lusions.

Creix en harmonia,
amb pensaments nobles
d’amor i amistat.

Creix en plenitud,
troba l’horitzó
dels teus sentiments.

Creix en llibertat,
lliura’t d’embolcalls,
fes-te a tu mateix.

Creix

divendres, 14 de setembre del 2007


Actualment es consideren refugiades totes aquelles persones perseguides per les guerres en general, la fam i els desastres mediambientals.

canalsolidari.org


REFUGIATS

Mirades tumultuoses s’apilen davant la desgràcia aliena, furgant en les ferides de la misèria dels altres, per lliurar-se dels pecats, fent penitència pròpia amb donatius més o menys generosos, per poder dormir tranquils.

No sempre és veritat que mentre hi ha vida hi ha esperança, per a ells no.
Aquells que només tenen gana, que no senten ni la cremor del sol, ni les mosques que viuen de les seves llàgrimes, ni la sorra que enlaire el vent i es clava a les seves parpelles, fixant-los-hi la mirada a l’infinit ,no, no tenen esperança, només tenen gana !

Ni saben , ni els preocupa d’on venen els aliments, ells allargassen els seus braços famèlics, amb un esforç sobrehumà per mantenir dret el cos, un cos que ja no és seu, és d’aquells que fan els donatius, d’aquells que viuen en el benaurat “primer món “

Només la gana fa perdre la dignitat, fa obrir les mans i suplicar , fa morir a les mares que donen el poc que tenen als seus fills moribunds, fa lluitar i matar als homes, desesperats per esgarrapar un sac de blat.

I nosaltres que ens ho mirem amb impotència , canviem de canal perquè no ho podem suportar !!
Però, de cop deixa de ser noticia i ens sentim alliberats, no preguntem, volem creure per la nostra tranquil•litat que la situació de ben segur haurà millorat.

dimecres, 12 de setembre del 2007